Nanga Parbat

Dia 4: Inici excursió Nanga Parbat.

Ens despertem a Gilgit a les 6h00 per començar la nostra excursió que ens portarà als peus del Nanga Parbat. Comencem a caminar cap a la terminal de busos i ens parem a esmorzar Chapati (un pa tipic d'aqui) amb ou ferrat i ho acompanyem, com no, amb un Chai (tè amb llet que aquí es pren a totes hores. El cafè dels Pakistanesos perquè ens entenguem i ara també el nostre). Acabem per agafar taxi, doncs la terminal de busos és molt lluny. Alla trovem una furgoneta que ens portarà 2h carretera avall fins al punt on comença el nostre l'ascens al Nanga Parbat. Fem un altre Chai mentres esperem la sortida.



La primera part de l'ascens consta d'un recurregut de 2h amb Jeep que es va enfilant pendent amunt. El camí es molt molt pedregós i el conductor bromeja dient que la sacsejadera és com un massatge, tot i que algun de noslatres no comparteix la opinió. Al principi la carretera fa zig-zags per les vesants que semblen tarteres però més endavant la cosa encara es complica més. La carretera boreja parets de roca on s'han construit murs de pedra que costa de creure que puguin aguntar el pes d'un cotxe. Cuuullooons... penso jo.  Camí amunt trovem una esllavissada de rocs i 7 o 8 persones treballant per netejar la carretera. També ajudem un Jeep a pujar en un punt que patinava (Baraut, Nico i Sant s'ofereixen a fer de llastre). Ens separem momentaniament de cotxe. Mentrestant el cotxe en que anem la Helen i jo fem una parada. Resulta que el conductor aprofita per portar un tiny de cabells per la dona d'un dels que treballa a la carretera. Quatre pitassos i un home s'enfila des d'una vall a recollir el producte de primera necesitat hehe. Una bona aventura el Jeep, sobretot si estas disposat de sortir de la "zona de confort"  ;).


El recorregut del Jeep s'acaba i caminem les nostres primeres dues hores! El Baraut i la Helen (a partir d'aquí els anomenaré runners) ja es delien de fer una mica d'exercici. Ens dirigim a Fairy Meadows, un complex turistic plé de bungalows o semblants. Arribem allà a les 14h aprox i dinem una mica amb el menjar que haviem comprat.


Després seguim amb el plan d'arribar una mica més amunt, a un altre camp anomenat Behal tot que només començar a caminar fem una paradinya de 30min. Doncs començava a ploure però al final no va ser res, només una excusa per fer un altre Chai abans de marxar de Fairy Meadows. Arribem a Behal en 45 minuts enlloc de la 1h30 que s'ens deia. Així que el Baraut te tota la tarda per negociar el millor allotjament xD. Al final ens quedem en un bungalow molt acollidor en forma octagonal i amb una estufa al mig. Sopem molt bé. Acabem de fer-la petar a fora amb un foc a terra que ens han preparat, tot aixo enmig de una foscor total. A Behal no hi ha electricitat i per descomtat tampoc internet. L'estufa ens va de perles a la nit tot i que en el moment d'anar a dormir casi quedem fregits de la calor. Dormim a 3750m sobre el nivell del mar apunt per demà seguir una mica més amunt.


Dia 5: Camp base Nanga Parbat


El Nanga Parbat es un cim de 8126 metres i estar clar que és molt molt lluny de les nostres possibilitats. Nosaltres ens proposem arribar al camp base situat a 3950 metres i després veure si podem pujar una mica més.


Ens llevem a les 7h i descobrim que la Helen ja ha tingut temps d'anar a corre una mica. Aquesta noia no hi ha qui la pari! Seguim el consell del Baraut i marxem direcció al camp base en dejú (beno fent un Chai només). El principi del recorregut és molt planer i en bona part passa per el costat d'una glacera que cau d'una de les valls del Nanga Parbat. Les vistes son impressionats tot i que el cim del Nanga esta tapat per núvols. Perdem una mica de temps amb una remat de cabres. El pastor i les seves dues filles petites les fan anar amunt direcció al camp base. Fem un intent d'avançar-los. Ni les cabres ni el pastor sembla importar-los gaire que ens barregem dins el remat. Però el remat es llarg, el cami estret i les cabres porten un bon ritme així que al final desistim i acabem anat al darrere.


Amb unes 2h ens plantem el camp base. "Sopresa", no hi ha ningú. De fet ens ha sorprès durant tota l'excurció la poca gent que trovem. Hem vist pocs tuistes locals i encara menys turistes estrangers. Aprofitem per fer un mós amb el menjar que ens queda. Tot i que el recorregut que hem fet és més aviat poca cosa qui més qui menys comença a notar els efectes de l'alçada. Tot i així ens veiem valents per pujar una mica mes. Els runners trien el seu turó i els "walkers" ens fixem un objectiu més assequible que després anirem ampliant. Al final els runners coronen el seu turó de 4530m i els walkers ens quedem als 4200m. Jo, almenys, molt satisfet de la fita.


Ens retrobem de nou al camp base baixant. Baixem cap a Behal per una ruta diferent a la de pujada. En aquesta ruta atravessem una glacera. El gel no es veu gaire perquè esta tot cobert de pedres però es espectacular, sobretot veure després des d'un turó per on hem passat. De camí avall trobem per primer cop forces turistes, algun d'estrager com nosaltres pero sobretot locals. Som una mica l'atracció dels turises locals. La gent ens demana fotos i ens pregunta pel nostre viatge. El Pakistanesos semblen molt hospitalaris i contents de que la gent visiti el seu país.


Finalment arrivem a Behal a les 15h aprox. Fem una repetició de la primera nit: bon sopar i posterior foc a terra veient entrar la nit. Aquest cop un dels Pakistenesos que porta els bungalows s'aniva a ensenyarnos com es balla la música Pakistanesa i el Baraut fa els seus primers passos.


Demà (el dia en que publicaré i podreu veure aquest post) farem l'excursió de tornada a Gilgit. Pero això ja us ho explicarà algù altre!


Gràcies per seguirnos!