El sud del Kashmir i la p*** policia

Hola jovenalla,

Us saluda el Ramon xic de Cal Nico.

Avui és dijous 26 de setembre i us escric des de Lahore, des d'una casa bastant "pija". No us ho vam explicar, però, a la vall del Naltar, el noi que dirigia l'hotel és de Lahore i ens va dir que si anàvem a Lahore ens acolliria a casa seva. Doncs, aquí estem i resulta que el xicot és de bona casa. De fet, concretament jo estic al menjador del segon pis, escrivint això des d'un portàtil (un luxe), que no té accents... Després, des del mòbil, intentaré repassar el text per a posar-los.

Al tema...

Dimarts 24 de setembre de 2019

Després de 3 dies de motos per l'est de Muzaffarabad, ens despertem amb la intenció d'anar fins a Lahore fent autostop. I així comencem el trajecte. Un cotxe ens porta uns 20 km, després un camió uns 30 més i arribem a Kohala. El mateix conductor del camió ens fa entendre (no parla res d'anglès) que hi ha un bus cap a Arja. Perfecte, és la direcció que nosaltres volem.

El Sant i jo fent autostop

 

El conductor del camió

Agafem aquest bus i això sentencia la resta del trajecte. Perquè? Doncs... Fins ara ens havíem mogut lliurement, sense donar explicacions a ningú, però... En aquest bus resulta que hi ha un policia que, per casualitat, ens "detecta". No hem fet res dolent i no hi hem de tenir problemes... Anireu entenent perquè això ens condiciona la resta de viatge... De totes maneres, val a dir que fins aquí estem gaudint molt del viatge, assaborim el vent que ens toca i el paisatge que ens envolta, a vista privilegiada, enfilats de nou a la baca dels busos.

 

El Sant gaudint del paisatge a dalt de la baca

El paisatge

En una parada, aquest policia ens demana els passaports, visats i on anem. Li diem que volem anar fins a Mirpur i l'endemà fins a Lahore. No li donem més importància. El bus ens deixa a Arja i allà el policia avisa a 2 policies del poble. Altre cop, passaports, visats, cap on anem, quants dies portem a Pakistan, ... Aquests ens "aconsegueixen" un bus cap a Rawalakot. Són amables i s'agraeix l'ajuda, però en cap moment els ho hem demanat i, de fet, preferim fer les coses nosaltres mateixos... Comença a molestar.

Policies de Rawalakot prenent dades

Agafem el bus fins a Rawalakot i allà ens espera un altre grup de policies. O sigui, cada policia avisa als del seguent poble. Tots amb la intenció d'ajudar i per a la nostra seguretat, però, és molt pesat haver de donar tota la informació una vegada i una altra. Aquesta vegada, ens acompanyen a una cafeteria, ens conviden a un te i, quan el diem que volem seguir cap a Hajira per a anar cap al sud, ens fan adonar que això no és possible. Com va explicar el Sant al post anterior, els estrangers no ens podem acostar a menys de 16 km de la LOC (Line Of Control, o frontera). El cas és que no podríem avançar més a l'est de Hajira i per tant, aquella ruta no ens serveix. Ens recomanen seguir cap al sud, per Thar Khel i arribar fins a Kotlli, per a passar-hi la nit. Hi estem d'acord. De nou, ens busquen un bus sense que els ho demanem i comencem a estar tips dels policies...

El bus ens deixa a Thar Khel i... Sabeu qui ens esperava? Si, uns 5 policies i un oficial de l'exèrcit. Val a dir que, tot i demanar-ho, mai ningú ens va ensenyar cap acreditació. Després d'esperar la seva deliberació d'uns 30 minuts, s'ha fet fosc i el militar ens diu que no podem seguir cap a Kotlli perquè és una ruta perillosa! A més, diu que no ens podem quedar a Thar Khel a dormir perquè estem en zona restringida. Aquí el Sant s'encén! Sabem que això no és cert, a més, ens ho ha recomenat la policia de Rawalakot. Li demanem acreditacions i res. Ens proposen llogar una cotxe perquè ens porti de nou a Rawalakot per 15€ (molt car) i això ens fa sospitar que la única cosa que volen es fer diners amb nosaltres. De fet, enmig de la discussió, un dels policies diu "si sou turistes, teniu diners". Això ens sulfura als dos! Jo, personalment, hauria fet el que em diuen: sóc mes poruc i molt menys atrevit que el Sant, però per sort ell es fa el valent i acabem pujant a un bus que va cap a Rawalpindi, amb la intenció de saltar a Kahuta i dormir allà.

Policia de Thar Khel

El bus fa una parada a Palandri. Un policia ens demana passaports i fa el tràmit prou ràpid. Pugem de nou al bus, seguim cap a l'oest i rebo una trucada. El policia de Palandri ens diu que d'aquí pocs kms trobarem un pont i que allà no podrem seguir. No ens l'acabem de creure... Però, efectivament, al pont ens aturem i ens diuen que no podem seguir! Es per flipar!! Portem unes 3 hores fent el que ens recomana fer la policia i, cada 2 parades, algú ens diu que allò (que ens ha recomenat la policia) no ho podem fer. Aquesta vegada ens diuen que la ruta cap a Kahuta és perillosa, que hi ha molts robatoris i que el govern no permet que els estrangers hi passin. N'estem fins als cull***! Finalment, aquests ens envien de nou a Rawalakot!!! Sí, al mateix poble on erem després de dinar!

Arribem a Rawalakot a les 11pm. Allà 6 policies ens acompanyen fins a un hotel i els diem de tot. Que n'estem fins als cull*** de que ens intentin ajudar, que no pensem pagar aquest hotel perquè no l'hem triat nosaltres, que ens deixin en pau! Finalment sortim de l'hotel: buscarem qualsevol cosa més barata. Ens prometen no seguir-nos. Però, a 300m ens topem amb un dels policies que ens ha "ajudat" a la tarda. És amable i no atabala; deixem que ens acompanyi a buscar hotel. De fet, hem de confessar que ens regateja a un hotel per a aconseguir el preu que li hem dit: 6€/habitació. Li demanem que ens deixi sols, que estem cansats de tanta policia i accedeix. Sortim a sopar i per la tele veiem el discurs que fa el primer ministre pakistanès a les Nacions Unides, sobre el conflicte del Kashmir.

Policies a l'hotel que no vam voler

Dimecres 25 de setembre de 2019

Després del dia de merda d'ahir, ens diem entre nosaltres de començar de nou, sortir del Kashmir perquè estem tips de policia i anar directament cap a Lahore. Així que sortim de l'habitació. Un treballador de l'hotel ens veu i agafa el telèfon; és evident que avisa als policies. Als pocs minuts, em truca el policia amable de la nit anterior i em demana on som. Li dic i ens trobem. Li diem per enèsima vegada que, si us plau, ens deixi estar lliures, que ja sabem com seguir amb el viatge, que no necessitem ajuda. Això no ho entenen. Mentre sapiguen que hi som, ells han d'aconseguir-nos transport i indicar-nos la ruta a seguir. És molt pesat viatjar així!!

Arriben mes policies i ens conviden a fer el te. De fet, amb el Sant i jo, som unes 8 persones! Aquí, he de confessar que caic en la temptació i faig una cigarreta. Fa 8 dies que vaig acabar el tabac i aquest serà el segon que faig des de llavors. Però... Crec que està justificat. Jo, com a únic afectat, accepto la justificació. :P

Finalment agafem el bus que ens han "aconseguit". Aquest ens porta fins a Kohala i allà un noi, que ja sap la història, ens acompanya fins a un altre bus que ens porta fins a Rawalpindi. I, per fi, lliures de policia! Hem vingut fins a Rawalpindi, ciutat al costat de la capital (Islamabad), perquè es la estació més gran de busos de la regió i d'aquí anem cap a Lahore. Hi arribem a les 11pm.

Aquí busquem hotel i ens passa una cosa curiosa. Quan ens demanen la documentació, s'adonen que no som del país! De fet, es pensen que som afganesos! No sé si ho fa la roba, el color de la pell, o què, però... Ens sorpren una mica. Amb tot, resulta que aquest hotel no pot acollir estrangers. Anem al del costat i, cap problema. Dormim per 7€/habitació.


Com podeu deduir, no estem gens contents d'aquests 2 dies de viatge. Han estat 2 dies llançats a les escombraries perquè no hem pogut veure gaire cosa i hem estat la majoria del temps parats per culpa de la policia i de mooolt mal humor durant moltes hores. De fet, el Sant és de les poques persones que pot dir que m'ha vist enfadat.

I ara ja només ens queden unes 48 hores per a gaudir del país. Aquestes les passarem amb l'amic Awais, de Lahore, que està essent un excel·lent amfitrió.

Fins ben aviat, bonics i boniques!!

I, recordeu que dissabte és festa major a Fonollet. Nosaltres (viatgers) aterrem a Barcelona a les 9pm i hi vindrem!

Adios, macos!