I finalment, ahir sí, amb un dia de retard agafàvem l'esperada (o temuda) carretera de Gilgit a Baltistan, que com moltes coses al Pakistan, saps quan comencen però no quan acaben. Dic amb un dia de retard perquè als meus problemes intestinals s'hi va afegir una febre gens agradable que em va tenir un dia una mica fora de joc.
Doncs això, que després de que el Sant es posés el "mono" de cuiner i ens fés un arròs bullit per sopar, ens n'anàvem a dormir dora per encarar un "endemà imprevisible" carregats d'energia.
I el dia en qüestió fou així:
05:00 - una hora i mitja abans del previst un grill va alterar el nostre son; presagi d'un dia llarg. Després d'una hora de renecs varis, vam arribar a la conclusió que aquests no el farien sortir de sota el llit de la Helen i el vem acompanyar a sortir de l'habitació.
06:30 - amb la Helen sortíem a estirar les cames i vam acabar en un obrador de pa (nan i xapati) convidats a chai i pa acabat de fer.
08:00 - truquem a la companyia de transport i ens diuen que a les 10 no podem sortir perquè el colectivo està ple, que haurem d'agafar el de les 12.
09:00 - el niku i la helen passen per l'estació i la mateixa companyia els diu que cap problema, que sortim a les 10 this is pakistan
10:00 - arrenquem el viatge a skardu de, segons Google maps, 190km i 2 hores 40 minuts de viatge (segons fons pakistanís la durada és d'un mínim de 6 hores, però pot arribar a durar dies) this is pakistan
10:05 - primera parada, posar gasoil
10:10 - segona parada, control policial (aquí la policia es agradable i molt atenta amb els estrangers)
10:30 - arrenquem la carretera de carro que segueix el riu hindus per una vall estreta, aquesta ens ha de portar fins a skardu!
11:00 - tercera parada i segon control policial
11:30 - quarta parada, mitja hora per esmorzar
12:00 - només arrencar, cinquena parada, comprar raïm i fer una sopeta (sí, portem poc més de dues hores i portem més estona parats que en moviment, però this is pakistan)
13:00 - Sisena parada, involuntària, i aquesta és la bona!! Es trenca una ballesta de la furgo i a sobre forada el tub d'entrada de gasoil al dipòsit. O sigui q tenim la ballesta fotuda i el dipòsit perdent a raig, i aquí no hi ha el RACC!!!! Passem 3 hores a ple sol, a més de 30 graus i menjant-nos la pols de tots els cotxes que passen, veient com el conductor improvitza una reparació que ens faci sortir d'allà. No estem segurs de que la cosi resulti, quasi no tenim aigua i estem molt lluny de tot lloc civilitzat. Però poc més de les 4 de la tarda, bones notícies, sembla q podem continuar.
18:00 - Amb l'avaria no havíem dinat, o sigui que toca parar en un petit "restaurant" de carretera, i allà els cinc catalans ens prenem una sopa de pollastre prou digne (perdó, la Helen, per variar, una truita). Amb l'últim glop em surt un "això es mitja vida", i el Badia, molt agut, ens recorda, "mitja vida, i mig camí". Sí, portavem més de 8 hores de viatge i estavem només a la meitat del trajecte.
20:30 - fem parada a una gasolinera, el dipòsit segueix perdent, tot i que sembla que no suficient com per no deixar-nos arribar a destí.
22:30 - arribada a Skardu!!! 12:30 hores per fer els 190 km de ruta, però finalment som a lloc.
Tot i arribar cansats, masegats i més q bruts, la carretera va valdre la pena. Un caos de vehicles en ambdós sentits maniobrant en cada moment per esquivar-nos uns als altres, forats, pedres, maquinària treballant per tot arreu, cotxes avariats als vorals...
Si algú té curiositat de saber-ne quelcom més, us deixo amb un enllaç:
https://www.dangerousroads.org/asia/pakistan/4186-gilgit-skardu-road.html
Un cop a Skardu, trobar allotjament, una bona dutxa i a dormir.
Avui ha sigut dia de relax, de conèixer la ciutat (que ens l'esperàvem quasi com una meca de l'alpinisme, i al final s'ha quedat en 4 botigues de roba d'esport i el museu italià del k2), de planejar la sortida de demà a les Deosai mountains i d'algun bon àpat (pastís inclòs).
I no tinc molt clar si és la diarrea, la febre, l'edat, l'alçada o... Però comencem a tenir seriosos problemes en reconèixer als companys de viatge. El problema que només semblava afectar el Sant, ara s'ha extès entre tots nosaltres i... El Badia és el Nico, el Nico el Baraut, el Sant el Badia... les confusions verbals s'han apoderat de nosaltres!
I això és tot, que aquests ja dormen, i demà arrenquem dora cap amunt. Salut a tots, gràcies per llegir-nos i fins ben aviat!! Esperem que les coses us vagin molt bé per Catalunya!
Per adelantat, molt bona diada a tothom!!
Doncs això, que després de que el Sant es posés el "mono" de cuiner i ens fés un arròs bullit per sopar, ens n'anàvem a dormir dora per encarar un "endemà imprevisible" carregats d'energia.
I el dia en qüestió fou així:
05:00 - una hora i mitja abans del previst un grill va alterar el nostre son; presagi d'un dia llarg. Després d'una hora de renecs varis, vam arribar a la conclusió que aquests no el farien sortir de sota el llit de la Helen i el vem acompanyar a sortir de l'habitació.
06:30 - amb la Helen sortíem a estirar les cames i vam acabar en un obrador de pa (nan i xapati) convidats a chai i pa acabat de fer.
08:00 - truquem a la companyia de transport i ens diuen que a les 10 no podem sortir perquè el colectivo està ple, que haurem d'agafar el de les 12.
09:00 - el niku i la helen passen per l'estació i la mateixa companyia els diu que cap problema, que sortim a les 10 this is pakistan
10:00 - arrenquem el viatge a skardu de, segons Google maps, 190km i 2 hores 40 minuts de viatge (segons fons pakistanís la durada és d'un mínim de 6 hores, però pot arribar a durar dies) this is pakistan
10:05 - primera parada, posar gasoil
10:10 - segona parada, control policial (aquí la policia es agradable i molt atenta amb els estrangers)
10:30 - arrenquem la carretera de carro que segueix el riu hindus per una vall estreta, aquesta ens ha de portar fins a skardu!
11:00 - tercera parada i segon control policial
11:30 - quarta parada, mitja hora per esmorzar
12:00 - només arrencar, cinquena parada, comprar raïm i fer una sopeta (sí, portem poc més de dues hores i portem més estona parats que en moviment, però this is pakistan)
13:00 - Sisena parada, involuntària, i aquesta és la bona!! Es trenca una ballesta de la furgo i a sobre forada el tub d'entrada de gasoil al dipòsit. O sigui q tenim la ballesta fotuda i el dipòsit perdent a raig, i aquí no hi ha el RACC!!!! Passem 3 hores a ple sol, a més de 30 graus i menjant-nos la pols de tots els cotxes que passen, veient com el conductor improvitza una reparació que ens faci sortir d'allà. No estem segurs de que la cosi resulti, quasi no tenim aigua i estem molt lluny de tot lloc civilitzat. Però poc més de les 4 de la tarda, bones notícies, sembla q podem continuar.
18:00 - Amb l'avaria no havíem dinat, o sigui que toca parar en un petit "restaurant" de carretera, i allà els cinc catalans ens prenem una sopa de pollastre prou digne (perdó, la Helen, per variar, una truita). Amb l'últim glop em surt un "això es mitja vida", i el Badia, molt agut, ens recorda, "mitja vida, i mig camí". Sí, portavem més de 8 hores de viatge i estavem només a la meitat del trajecte.
20:30 - fem parada a una gasolinera, el dipòsit segueix perdent, tot i que sembla que no suficient com per no deixar-nos arribar a destí.
22:30 - arribada a Skardu!!! 12:30 hores per fer els 190 km de ruta, però finalment som a lloc.
Tot i arribar cansats, masegats i més q bruts, la carretera va valdre la pena. Un caos de vehicles en ambdós sentits maniobrant en cada moment per esquivar-nos uns als altres, forats, pedres, maquinària treballant per tot arreu, cotxes avariats als vorals...
Si algú té curiositat de saber-ne quelcom més, us deixo amb un enllaç:
https://www.dangerousroads.org/asia/pakistan/4186-gilgit-skardu-road.html
Un cop a Skardu, trobar allotjament, una bona dutxa i a dormir.
Avui ha sigut dia de relax, de conèixer la ciutat (que ens l'esperàvem quasi com una meca de l'alpinisme, i al final s'ha quedat en 4 botigues de roba d'esport i el museu italià del k2), de planejar la sortida de demà a les Deosai mountains i d'algun bon àpat (pastís inclòs).
I no tinc molt clar si és la diarrea, la febre, l'edat, l'alçada o... Però comencem a tenir seriosos problemes en reconèixer als companys de viatge. El problema que només semblava afectar el Sant, ara s'ha extès entre tots nosaltres i... El Badia és el Nico, el Nico el Baraut, el Sant el Badia... les confusions verbals s'han apoderat de nosaltres!
I això és tot, que aquests ja dormen, i demà arrenquem dora cap amunt. Salut a tots, gràcies per llegir-nos i fins ben aviat!! Esperem que les coses us vagin molt bé per Catalunya!
Per adelantat, molt bona diada a tothom!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada