Bon dia! Avui us faig un post sprint jo, el Jordi Baraut.
Dia 3: 30 d'agost de 2019
Ahir sí, el veritable aniversari de la Helen! Portem només 3 dies de viatge i la noció del temps ens comença a fallar; per segon dia consecutiu vem celebrar l'aniversari de l'Elena.
Ahir al migdia, divendres, arribàvem a Gilgit, al bell mig de la Karakoram Highway (carretera que connecta el Pakistan amb la Xina per un port de 4700m), després de més de 15 hores de bus. Cansats, una mica pel llarg viatge i una mica per la calor, el nostre dia es podria resumir en jaure, seure, menjar, jaure, seure, menjar...
Faré l'esforç i m'hi explaiaré un xic més. Després de trobar allotjament i anar a dinar en un restaurant de cuina xinesa, la nostra gran missió del dia fou organitzar una mica el nostre viatge desorganitzat. I sí, tot i la dificultat de congeniar amb nosaltres la paraula planificació, després de que el Sant prengués la iniciativa, vam arribar a alguns acords. Els nostres dos propers destins seran: el trekking al camp base del Nanga Parbat i després el "Naltar Valley" i els seus corresponents llacs.
Amb la compra del menjar pel trekking feta, vem triar una paradeta de pinxos al carrer per omplir la panxa, i cap a descansar, que sembla que ara si que hem de començar a canviar el mal hàbit de seure molt pel d'estirar una mica les cames (i esperem que més que una mica).
Dia 4: 31 d'agost
Són poc més de les 6 del matí i estem a punt per sortir cap al Raikot Bridge, el que ha de ser el nostre punt de sortida cap a Fairy Meadows i el camp base del Nanga Parbat. Tenim la intenció d'estar-nos per allà uns tres dies, segurament incomunicats (almenys pel que fa a les xarxes mòbils), o sigui que aprofitem per fer saber a famílies i amics que estarem bé (o això esperem), però que durant tres o quatre dies no publicarem cap més entrada al bloc.
Marxem que la muntanya ens espera, una abraçada a tots els que ens llegiu! Esperem que les coses per Catalunya us vagin molt bé!!
P.d. després de 3 dies de mirades intenses, que ballaven entre el desig i el rebuig, hem aconseguit que la part femenina de l'expedició casserrenca es tapi les cames! Fins ara la gent ens està sorprenent per lo hospitalària i agradable que és, però aquest petit detall sembla ser que els superava amb escreix
Dia 3: 30 d'agost de 2019
Ahir sí, el veritable aniversari de la Helen! Portem només 3 dies de viatge i la noció del temps ens comença a fallar; per segon dia consecutiu vem celebrar l'aniversari de l'Elena.
Ahir al migdia, divendres, arribàvem a Gilgit, al bell mig de la Karakoram Highway (carretera que connecta el Pakistan amb la Xina per un port de 4700m), després de més de 15 hores de bus. Cansats, una mica pel llarg viatge i una mica per la calor, el nostre dia es podria resumir en jaure, seure, menjar, jaure, seure, menjar...
Faré l'esforç i m'hi explaiaré un xic més. Després de trobar allotjament i anar a dinar en un restaurant de cuina xinesa, la nostra gran missió del dia fou organitzar una mica el nostre viatge desorganitzat. I sí, tot i la dificultat de congeniar amb nosaltres la paraula planificació, després de que el Sant prengués la iniciativa, vam arribar a alguns acords. Els nostres dos propers destins seran: el trekking al camp base del Nanga Parbat i després el "Naltar Valley" i els seus corresponents llacs.
Amb la compra del menjar pel trekking feta, vem triar una paradeta de pinxos al carrer per omplir la panxa, i cap a descansar, que sembla que ara si que hem de començar a canviar el mal hàbit de seure molt pel d'estirar una mica les cames (i esperem que més que una mica).
Dia 4: 31 d'agost
Són poc més de les 6 del matí i estem a punt per sortir cap al Raikot Bridge, el que ha de ser el nostre punt de sortida cap a Fairy Meadows i el camp base del Nanga Parbat. Tenim la intenció d'estar-nos per allà uns tres dies, segurament incomunicats (almenys pel que fa a les xarxes mòbils), o sigui que aprofitem per fer saber a famílies i amics que estarem bé (o això esperem), però que durant tres o quatre dies no publicarem cap més entrada al bloc.
Marxem que la muntanya ens espera, una abraçada a tots els que ens llegiu! Esperem que les coses per Catalunya us vagin molt bé!!
P.d. després de 3 dies de mirades intenses, que ballaven entre el desig i el rebuig, hem aconseguit que la part femenina de l'expedició casserrenca es tapi les cames! Fins ara la gent ens està sorprenent per lo hospitalària i agradable que és, però aquest petit detall sembla ser que els superava amb escreix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada