Quan els britànics van fotre el camp, el subcontinent es va partir en dos estats: un de musulmà (Pakistan) i un d'hindú (Índia). Per fi els 565 prínceps van haver de treballar: amb quin estat s'unien?
N'hi havia que ho tenien molt fàcil. Ells eren musulmans, la gent del principat era musulmana i la resta de principats veïns també eren musulmans. Així, escollien Pakistan. Molts maharajas hindús tenien la mateixa situació al revés.
N'hi havia que ho tenien més complicat. Un tal Maharaja Hari Singh, príncep de Jammu i Caixmir, ho tenia ben cardat. Ell era hindú, però la majoria de població era musulmana. A més, el seu principat feia frontera amb Índia i amb Pakistan. Cap on decantar-se?
Mentre s'ho pensava, un pilot de pakistanesos armats van invair el Caixmir, doncs creien que la majoria de població musulmana era raó evident per ser part de Pakistan. Ai, l'as. El Maharaja es va acollonir i va demanar ajuda a l'Índia.
L'exèrcit indi hi va anar, però tenia un preu: el Maharaja havia de firmar la seva annexió a l'Índia, i així ho va fer. El tema és: quan?
Índia diu que va firmar l'acord i després l'exèrcit indi va entrar al Caixmir i va fer fora els invasors pakistanesos.
Pakistan diu que Índia va invair il·legalment el Caixmir i, una vegada el Maharaja estava envoltat de soldats indis, va firmar l'acord.
Senyores i senyors, així va començar una de les disputes internacionals més importants des de la Segona Guerra Mundial.
Per cert, anys després naixeria Bangladesh, el 1971. Fins llavors era un annex de Pakistan (l'actual Pakistan s'anomenava occidental i Bangladesh era Pakistan oriental). Com sempre, els hi va costar una guerra, més de mig milió de morts i va ser gràcies a Índia (que s'hi va fotre pel mig) que van aconseguir guanyar aquesta guerra.
La classe d'història c'est fini. Gràcies per la vostra atenció, espero que hagi estat interessant 😉
Quan hem parlat del Caixmir al Pakistan ens n'han parlat molt bé, amb molta estima. Tothom lamenta que la majoria del Caixmir estigui sota dominació índia i cada dos per tres matin musulmans. No hi hem anat i no tenim fonts fiables de la situació actual, però estem segurs que la propaganda pakistanesa provoca aquesta estima pel Caixmir.
No obstant, aquí, la majoria de gent d'aquí no se sent pakistaní, ells són del Caixmir. Tenen la mateixa simpatia pels seus germans del costat indi, però rebutgen ser part de Pakistan. La mateixa policia ens diu que al Pakistan hi ha unes lleis i al Caixmir unes altres. Quan els hi parlem de Catalunya sembla que ens uneix-hi alguna cosa... ☺️
Bé, i nosaltres què? Ens hem apalancat una mica, tu. Aquesta serà la cinquena nit que dormim al mateix hotel de Muzaffarabad (record absolutíssim) però tenim un bon motiu: després de passar-nos un dia buscant motos per llogar, les vam trobar, però volien que els hi tornéssim cada nit. Així, els últims tres dies han estat motoritzats:
Dissabte vam anar al nord de Muzaffarabad. Com que vam quedar de respectar la restricció de 16 km de la LOC (Line Of Control) i aquesta passa prop del riu Neelum i de la carretera que va al nord, només vam poder arribar fins a Pattika. La majoria de coses "turístiques" són més enllà, no autoritzades per estrangers.
Pattika ens va semblar un poble com qualsevol altre. La carretera per arribar-hi estava bé, asfaltada, poc transitada i seguint el riu. El millor va ser després. Vam trobar una carretera que seguia una altra vall i vam fotre'ns-hi fins que es va acabar la carretera transitable. Vam pujar a llocs preciosos i fins i tot vam trobar un poble que ens van fer dinar: Bheri. Com més alt, més pur...
El Niku contemplant un poblet Caixmir
L'home que ens va fer el dinar a Bheri
Cementiri musulmà: fixeu-vos que ells deixen que
neixi l'herba de dins la tomba
Abans d'anar a sopar vaig anar a veure la
mesquita Jamia Al Malik Fagad, regal d'Aràbia Saudita
als musulmans wahhabites (branca dels sunnisme)
Una panoràmica de la situació
La meva "motaka"
La pastora de la Serra,
què fa abrics de pell humana
quan les cabres tenen fred
(Albert Pla)
Temple xiïta de Pir Chinasi (i boira)
Ens hem trobat un parell de simis (al vídeo hi sortim tots tres) i hem compartit educadament un plàtan
El Queralt de Caixmir i els aficionats
El dinar d'avui: Pollastre Karahi
Mentre esperàvem el dinar ha vingut aquest home, com vénen molts, a fer-nos preguntes i a oferir-se per si necessitem alguna cosa. El millor de tot és que ens ha demanat el nostre mòbil per fer-nos una selfie, perquè no l'oblidem.
No t'oblidarem, bon home! 😊
Em falta parlar de dos col·lectius que han estat molt importants per nosaltres aquests últims dies, bàsicament pel temps que ens han robat: la policia (aquí hi englobo policia turística, policia ordinària i militars) i "els de les motos".
Els de les motos són dos cosins que tenen dues botigues de motos. El primer, l'Ali Sha (35 anys), ens va oferir la seva gratis. El seu cosí, l'Azam (34 anys), ens va oferir la seva també, però va semblar que volia llogar-les. Ens va semblar súper just, però no ens van posar preu.
Els pakistanesos tenen una mena d'hospitalitat estranya. Sempre et diuen voler convidar a tot, però quan els hi dius que no cal, que podem pagar... Et cobren sense miraments (i, en ocasions, més del preu normal). En altres ocasions et diuen que posis el preu tu, que encara és més angoixant.
Qui sap quin és el preu de mercat d'un lloguer d'una moto a Muzaffarabad? Ningú, perquè a Muzaffarabad ningú lloga motos.
Bé, curats de sustos ens n'aprofitem una mica i els hi oferim 1000 per moto i dia (6€). El cost real va ser molt superior: ens conviden a sopar el primer dia. Acabat el sopar proposen, amb la boca petita, que els convidem nosaltres el segon dia, i acceptem. Deixem que trïin el sopar ells, els dos dies: el que conviden ells val 3000, el que convidem nosaltres 4500. Au, gràcies.
El sopar de gala
Els amics de les motos i el Niku
I el pitjor: hem de negociar cada puto dia el recorregut i ho fan sense ser honestos. Ens diuen que són recomanacions, que és pel nostre interés... Però en realitat és que no volen per alguna raó o altra. Ahir mateix van acceptar el nostre pla per demà però avui ja no els hi ha semblat bé. I una altra mentida, dient-me que no va acceptar-lo ahir. Au, ja en tenim prou, paguem i fora.
Ens va ben just que no ens tornen a enganxar per sopar avui, ens n'hem escapat de miracle.
Per si no teníem prou atenció amb els amics de les motos... La policia. L'exemple bo és d'ahir.
Sortim i 10 minuts després paren el Niku. Preguntes, passaports...
Una hora després parem a fer un segon esmorzar (😁), demanem en anglès uns ous ferrats i ens asseiem. Minuts després s'asseu amb nosaltres un policia turístic. Passaports, preguntes, número de tèlefon, d'on hem tret les motos, on anem... Quan acabem d'esmorzar n'arriba un altre i ens demana el NOC, un permís que se solia demanar per entrar al Caixmir, però que fa mesos que ja no és necessari i no tenim.
Mans al cap, ja hi tornem a ser.
Afortunadament tinc internet i li busco la notícia a un diari pakistanès. Se la llegeix i diu, ok, ok...
El policia de l'esmorzar
Estan com un llum els policies,
però són prou macos...
La trucada espanta als de les motos i ens demanen que els hi paguem les motos fins a aquell moment. Després anem a l'hotel i no trobem la policia. El xicot de l'hotel també ens demana que el paguem ja. "Aquests acabaran a la presó i marxaran sense pagar" devien pensar. Però no patiu, sempre acaba bé...
Avui ens aixequem i anem a esmorzar al restaurant de l'hotel. Hi ha un policia que ens saluda en urdú però no ens explica ni demana res.
Anem a buscar les motos i notem que ens segueix. Quan arribem al taller, poc després, arriben 2 policies més. Mateixes preguntes, bla bla bla. Insisteixen que ens acompanyen fins que comença la carretera a Pir Chinasi, que s'acaba la seva jurisdicció. D'acord...
El policia d'incògnit que ens seguia.
Jo em pensava que portava una porra,
era el seu bastó per caminar...
Els policies que ens han guiat fins a acabar la jurisdicció
Com que anem vestits com tothom despistem a molts, però quan obrim la boca ja ens podem esperar la policia aviat. Ah, anar vestits com ells té un avantatge important: fot setmanes que
només emmerdem la mateixa roba (l'hem rentat algun dia...) 😜
Segons on, quan obrim la boca i s'adonen que no som d'aquí,
som animals del zoo
Ara, que estic acabant el post (per fi!) arriba el Niku. Ens estàvem desintoxicant un de l'altre, que portem molts dies veient-nos 24 hores i una estona de llibertat i espai sempre s'agraeix.
Acaba d'arribar i em diu: "no t'oblidis de dir que va ploure!". Doncs això, portem 25 dies aquí i només ha plogut un dia (i molt, nosaltres estàvem sopant dins d'un restaurant, afortunadament).
Dissabte a la matinada agafem el vol cap a casa. Ens queden quatre dies i ja tenim mig cap a casa (Puta Guàrdia Civil) però seguirem gaudint-los com fins ara.
Fins aviat i gràcies per llegir-nos (fins al final! 💪)
Sant
Caram... q no tenen mes turistes amb qui passar l'estona aquests policies??
ResponEliminaAquesta gent no deuen pas saber que son els cascos d les motos oi??😅
Em sembla que de turistes per aquí, poquets. I amb motxilla i fent autoestop o anant sobre transport públic i sense destí clar (i molt menys reserves d'hotel, clar!), menys...
ResponEliminaI sí, algú porta casc. Poquets poquets també 😁