Dia 6: Dia de merda

[Pengem aquest post dimecres per falta d'internet]

[Escrit dilluns a la nit]

A les xarxes socials (i aquest bloc no se n'escapa) sovint expliquem coses bones que ens passen. Avui jo, el Sant, explicaré les coses de merda que també ens passen.

Dia 6: Dia de merda

Tot feia pensar que avui seria un dia de merda. Quan, divendres, vam preparar l'excursió al camp base del Nanga Parbat, vam decidir que avui dilluns seria dia de trànsit.

Així, ens hem aixecat a les 7 als preciosos prats de Behal, hem caminat unes 2-3 hores avall i hem arribat a la nostra primera cita: el Jeep que ens tornaria a la carretera per aquell camí de burro durant dues hores més. Una vegada a la carretera hem enganxat un bus que passava i, dues hores més tard, hem arribat a Gilgit.

Gilgit és una ciutat de merda. Dit això, hi hem fet un trajecte amb taxi de gairebé una hora, hi hem dinat, hem recollit les nostres motxilles i hem trobat un altre Jeep que ens portaria a Naltar amb 3 hores més. Ens hem fotut al primer lloc que hem trobat amb la (relativament falsa) promesa d'una dutxa d'aigua calenta. Els més valents s'han dutxat amb aigua freda i els altres hem esperat el cubell d'aigua calenta per rentar-nos.

ATENCIÓ: Part escatològica

Fa temps que sé que tinc problemes al sistema digestiu i no els vull veure. I, com que no ho vull veure, faig coses que no hauria de fer.

Cada any anem al metge de medicina internacional i ens reiteren que no mengem verdures netejades amb aigua, que no ens rentem les dents amb aigua de l'aixeta, que no ens banyem en llacs o rius, etc. I, evidentment, que no bebem aigua no embotellada.

Res, que nosaltres som més guais. I mengem de tot, i bebem de gairebé tot. Que som als peus del Nanga Parbat i bevem aigua dels rierols. Que ens ofereixen un got de llet i, sense saber encara de quin animal ha sortit (i molt menys com ha estat conservada), no fem el lleig i, ei! dos gots. I clar, arriba el dia que ens caguem a sobre.

El meu dia de merda ha començat a les 05:00, despertant-me d'un malson, vestint-me a corre-cuita, sortint de la cabanya que ens feia d'habitació i cagant al vàter públic. M'he rentat les mans al riu i de nou cap a la cabanya. He sospitat que tenia febre i, sense comprovar-ho, m'he fotut un paracetamol i a dormir.

Quan s'han llevat els altres he tornat a cagar i he tornat al llit esperant el chai d'esmorzar. Quan l'hem tingut a taula, m'han cridat i he baixat a aquella taula de fusta amb aquelles vistes espectaculars del Nanga Parbat. Just abans d'arribar-hi m'he tirat un pet i... MERDA. Portava cua!

Afortunadament, el Badia portava uns calçotets de recanvi a la motxilla de l'excursió. Des de llavors que he anat parant cada dos per tres a cagar. 

[Escrit dimarts al matí]

Acabo d'escriure aquest post dimarts al matí (no sé quan podré penjar-lo, doncs no hi ha internet per aquí). Ahir a la nit vaig tornar a tenir febre (comprovat!) però amb un Paracetamol m'ha passat i avui he estat a punt d'acompanyar la colla d'excursió al Naltar Lake. He preferit quedar-me a l'habitació i descansar (i seguir cagant).

El Baraut ahir també va tenir un dia de merda, tot i que menys literal, doncs li fotia mal el cap tot el dia (i els viatges amb Jeep no hi ajudaven gaire). Ara al matí el Badia ha començat a cagar líquid, també.

Sempre hi ha moments foscos i moments lluminosos. Ahir va ser un dia de merda i avui a les 12:00 ja porto cinc viatges al lavabo, però ei! el cel és blau, l'entorn preciós i els companys de viatge meravellosos. Seguim! 

PD: Poso algunes fotos de l'excursió, que són més boniques que del dia de merda només n'hi ha dues (lavabo de l'allotjament i bus)