Deosai i Islam

Avui ens hem llevat a les 5 AM. Doncs, a diferència d'altres dies, avui sí que teniem un pla ben definit: anar al parc natural de Deosai. Ens ha passat a recollir un 4x4 a la porta de l'hotel i altre cop carretera amunt!

Avui però la carretera era més bona i el 4x4 no era de la segona guerra mundial. Així que el camí ha sigut més confortable i hi ha qui fins hi tot ha dormit. En total 3h desde Skardu, el poble on hem dormit, fins al primer punt de parada del parc natural.

El parc natural consisteix en un altiplà inmens situat a uns 4000m sobre el nivell del mar. Segons wikipedia, el segon altiplà més alt del món. En aquest hi ha 3 o 4 punts d'acampada. A priori l'acampada fora d'aquets punts està prohibida perquè en el parc hi ha óssos entre d'altre molta fauna.

Nosaltres però no n'hem vist pas cap d'ós. Ni tampoc molta fauna. Doncs sembla ser que la millor època per visitar el parc és Juliol/Agost quan els prats estan ben verds. A aquestes alçades d'any el sol ja ha cremat les pastures. Tot i això hem pogut gaudir de vistes a uns prats que semblaria que no s'acabessin mai si no fós perquè les muntanyes que el rodejen son massa altes per quedar ocultes en l'horitzó.

Seguint dins el parc amb cotxe, hem anat a veure un llac anomenat Sheosar. Un llac de més d'un kilometre de diametre que suma encant a la zona. Sense estressarnos en trekkings llargs hem passat el matí al parc, hem dinat i hem marxat.

El parc ens ha agaradat molt a tots. Però en especial a la Helen, que s'ho ha pasat pipa fent el trajecte traient el cap pel sostre del tot terreny.

Com que ens hem llevat ben d'hora ben d'hora el dia ha donat més de sí. De fet el motiu de llevar-nos d'hora era que avui era el dia culminant d'una de les festes religioses de branca Xiïta de l'Islam (majoritària a la regió). Hi havia previsió de carreteres tallades per les processons que s'haviem de fer. Nosaltres hem tornat a Skardu pels vols de les 18h i encara ens ha donat temps d'anar a fer el xafarder.

Carrers plens de gent vestida totalment de negre que es congreguen als voltats de les varies mesquites i fan el seu ritual. A mi particularment no em feia gaire gracia endinsar-me en aquestes masses però per sort en el grup n'hi ha de més valents i cap dins que no passa res. He de dir també que en tot moment la gent s'ha mostrat amable i encuriosida per la nostre presència i no he vist ni una cara de malestar.

De fet del ritual n'hem vist poc, doncs de seguida han entrat a la mesquita. Però un dels participants en la prosessió encuriosit a contactat amb el Niku. Com que no ha sigut capaç de fer-se entendre en anglès ha anat a buscar un seu amic i ja l'hem liada. Ens han començat a invitar a menjar, a mostrar-nos la seva benvinguda i a explicar-nos l'origen de la festa. La cosa s'ha anat allargant fins que ens han convidat a la casa d'un d'ells, que estava alla mateix. Ens hem assentat i hem seguit menjant i parlant del tema fins que s'ha fet pesat hehe. Una experiència ben inesperada i agradable que diu molt de les ganes que tenen els Pakistanesos i musulmans d'agradar i de treure's l'etiqueta de comunitat insegura. 

Al final un dia rodó, tant pels amants de la natura com per aquells que els agrada més l'aspecte cultural. I a més ens hem traslladat d'hotel i ara tenim aigua corrent calenta!!! (Per primer cop desde que vam marxar de Islamabad).

Per 3 de nosaltres ja ha començat el compte enrere. D'aqui dos dies ens separarem del grup i tornarem a Islamabad ja pensat en la tornada. Així que suposu que amb aquest post em despedeixo. Ara passaré a l'altre banda com vosaltres llegint les aventures del Niku i el Sant.

Salutacions desde Skardu!

PD: Al final només hi va haver aigua  calenta per 2,5 persones xD.