El meu primer aniversari

Dia 2: 29 d'agost

Hola! Avui us escric jo, l'Elena, per tant, no espereu un post de la mateixa qualitat que els dels meus companys, ells en saben molt! Dit això, aquí va un breu resum del dia d'ahir:

Ens llevavem a les 7 del mati, el Baraut, el Niku i jo per sortir a correr a les afores d'Islamabad, amb pantalons curt i maniga curta, per fer el runner correm el risc que faci falta ;), mentrestant, el Sant i el Badia acabaven d'aprofitar l'última estona de son.

Un cop tots nets i polits, com que els nens volien menjar allò que és tipic d'aquí, vem esmorzar cigrons i ous en comptes de la nutela que ens tenia preparada el jefe de l'hostal perquè ens sentissim com a casa. 

En ben fet, vem agafar un taxi direcció a la ciutat veina, Rawalpindi, on hi haviem de  comprar els bitllets de bus per anar cap al nord, direcció Gilgit. El trajecte el fariem durant la nit, així no perdriem el temps.

Tot i que els cotxes circulen a rebentar de gent, el conductor ens diu que nomes n'hi poden pujar 4, o sigui que el Niku va marxar amb moto.

Després de comprar els vols, ens vem anar a perdre per Rawalpindi. Erem el centre de totes les mirades, crec que no estaven gens acostumats a veure forasters (encara no em trobat cap turista), ni molt menys mitges cames destapades. Les reaccions?Des de cares molt series d'homes grans fins al riure d'un grup de nenes que anaven a l'escola, passant per la sorpresa de nois jovenets. No passem desaparcebuts.

Vem rondar per molts carrerons desordenats, plens de gent, de soroll, d'olors...crec que a tots ens va agradar molt! 

Com no podia ser d'altra manera anant amb aquesta colla, vem dinar en un "antro" per menys d'1 euro cada un, a la secció family esclar! A mi també m'agrada, tot i que davant seu no ho reconeixeré.

Molt suats i cansats, vem canviar de lloc i vem anar a un mirador des d'on hi havia una vista panoramica d'Islamabad, on els voltant estava ple de monos que rampinyaven el menjar de tothom qui passava per allà, sort d'ells, perquè el mirador no valia res.

Finalment, una bona dutxa (anem xops de suor tot el dia), un bol de cigrons amb "x" pel carrer i cap al bus que ens ha portat fins a Gilgit.

Molt resumit, crec que això és tot.

Ah! Avui, 30 d'agost, és el meu aniversari (que per error vem celebrar ahir), i no podia tenir millor regal que ser on sóc i amb qui hi sóc. Sempre serem joves, si més no d'esperit.

Demà mes i segur que millor!